NOTICIES

A la ONU no ens van estendre cap estora com sí es fa al lliurament dels premis OSCAR. I de pas enhorabona a la primera directora que per fi rep una figureta, Kathryn Bigelow. No obstant a la ONU aquests dies ronden milers d'històries per explicar i guardonar d'aquestes dones africanes, asiàtiques, americanes, europees que insistim en fer-nos sentir. Malgrat la greu crisi econòmica, més de sis mil dones representants governamentals i no governamentals de 189 països es van reunir - es diu ràpidament però costa fer-se la idea, imaginar l'esforç i el sacrifici de fer un viatge tant llarg des de tots els continents, ple de coneixences com ens prometia en Llach. Ara ja no som solament Penèlop, pacients i llestes que esperem estratègiques; ara també som Ulisses, emprenedores navegants en cerca de l'illa meravellosa, en cerca del sí mateix. I, ¿Quina és l'illa bonica de les dones? Ens vam reunir totes, diverses, triplicant la xifra de l'any anterior, tot un èxit, però mut. Escassa cobertura periodística, poques fotos, engrunes dels medis de comunicació. No ven. La 54 sessió de la ONU sobre la Condició Social i Jurídica de la Dona no te "glamour" ni cotitza al mercat de la noticia. La meitat de la població mundial no té preu. Estar fora del mercat té també les seves avantatges: més llibertat de moviment, paraules honestes i menys hipocresia, més veritat, menys bombolla. Pot ser per això segueix essent una revolució silenciosa i per tant perillosa pel patriarcat i per això ara es vol seguir silenciant.

Sortosament la influencia de les dones en tots els països, àmbits, llars, feines, societat i política cada cop es més visible. Ja no es pot aturar. Compartir colze a colze aquesta reivindicació amb la consellera d'Acció Social i Ciutadania Carme Capdevila; amb la Presidenta de l'ICD, Marta Selva; les representants del Consell Nacional de Dones de Catalunya; regidores i la Ministra d'Igualtat Bibiana Aido va ser un fet històric. Convocar a tantes delegades d'ONGs i una bona representació de dones professionals i emprenedores d'ASODAME -BPW Barcelona i de l'Estat Espanyol amb la seva presidenta Isabel Mañas, amb més de 200 delegades de BPW Internacional (Business and Professional Women), l'organisme no governamental consultor de la ONU de "Dones amb empenta" - com ens va batejar la Lourdes Ribes, presidenta d'ASODAME - ha estat un compromís de futur. Empènyer cap endavant en l'economia i en el treball sostenibles; emprendre horitzontalment en xarxes socials; empènyer cap endins en la millora de la qualitat de les nostres vides i dels qui estimem, fer avançar els nostres drets, projectes i possibilitats. Ja fa 15 anys de Beijing, i els resultats encara no són satisfactoris, segons valoracions parcials de les ministres reunides a la Cimera. Set dones de cada deu encara pateixen algun tipus de violència de gènere. Ulisses va haver d'enfrontar-se a molts monstres en el seu periple però va aconseguir tornar a la seva illa bonica amb la Penèlop. Nosaltres som navegants, i també som l'illa; origen i final. Convido a tothom, plegats, joves i no tant joves, fills, filles, homes i dones a celebrar aquest dia Internacional de la Dona Treballadora i a la que ara no treballa per l'atur, perquè es tracta de treballar i viure millor. I no treballarem ni viurem millor si no es produeix un reconeixement definitiu de les necessitats i de la contribució de les dones i les noies a l'economia, la cultura, la societat, la família, la salut, la sostenibilitat i la pau mundials per una societat més justa, digna, diversa i igualitària.

¡Visca el 8 de Març!